1975 - 1979

La represa

Amb la mort del general Franco, el país tornà per camins de democràcia. No tothom conegué el goig de la represa. Molts moriren sense veure-ho. Quasi quaranta anys de foscor, és molt temps de la vida d’una persona. Però els que sobrevisqueren alçaren de nou la flama i s’aprestaren altra volta a donar nova vida a Joventut.

Entre els que tingueren el goig de participar-hi hi havia Leopold Moran, l’últim President de Joventut de l’any 1936. Junt amb ell, Víctor Torres, el darrer Secretari, Josep Barrio, Amadeu Delshams, Àngel Soler, Ramon Bellmunt, Manuel Font, Josep Ribé. A ells s’hi sumaren d’altres. Uns, fills d’antics membres de Joventut Republicana, esperonats per l’alè dels seus majors. Altres, gent nova, guanyats pel seu ideal.

En aquesta represa, és nomenà tot seguit una Comissió Gestora, que dirigís el partit fins la seva legalització definitiva. Albert Vives en seria el President. Seria el responsable de la primera empenta de Joventut Republicana de Lleida desprès de la llarga dictadura franquista.

La primera fita: la legalització de Joventut Republicana de Lleida mitjançant la seva inscripció en el Registre d’Associacions polítiques de l’aleshores Ministerio de Gobernación.

Per aquesta tasca es prepararen uns Estatuts que foren rebutjats. Joventut volia una inscripció en la que constés que era el mateix partit que havia nascut l’any 1901 i havia estat prohibit per les lleis franquistes. Aquella inscripció al registre no podia pas ser una naixença, sinó una represa, un continuar l’ahir, un recomençar la tasca deturada per imposició, no pas per voluntat.

Desprès de la primera negativa de legalització de Joventut Republicana de Lleida, vingué el segon intent. I ara, si. El 27 d’abril de 1979, el ja Ministerio del Interior, comunicava la següent resolució: “En cumplimiento de lo establecido (...) se comunica formalmente el acto de inscripción de la Asociación Política Joventut Republicana de Lleida, en el Registro de Partidos Políticos del Ministerio del Interior, que ha tenido lugar en el dia de la fecha (...) determinando la referida inscripción el goce de todos los efectos jurídicos y legales que señalan las Leyes”.

Joventut Republicana quedava així de nou legalitzada. Albert Vives, president de la Comissió Gestora, que havia treballat durant els darrers anys per la legalització de Joventut tenia ara el goig de feina ben feta i de poder convocar un Congrés Constituent. El Congrés fou presidit per Leopold Moran i escollí President de Joventut Republicana de Lleida, a Víctor Torres.

A partir d’aquí, Joventut caminava de nou. No seria mai més el gran referent polític del nacionalisme de les terres de Lleida i de tot el ponent de Catalunya. No tornaria a tenir el pes i la coneixença que havia tingut en el primer terç del segle XX. Els temps havien canviat i fins i tot la forma de fer política. A més a més, algunes decisions preses en els anys posteriors, no li permetrien de lluir i tenir el protagonisme d’anys passats.

Però això, ja forma part de la història més recent de Joventut. Una història explicada en l’apartat “Joventut Republicana de Lleida, avui”