1936 - 1938

La guerra civil

L’esclat de la guerra civil alterà tots els plantejaments. Els alterà també el trencament de la legalitat vigent en la zona republicana de determinades forces obreristes i que condicionà seriosament l’acció de Joventut Republicana.

Es constituí el Comitè Popular que no volia obeir ni al govern de Madrid, ni al de la Generalitat, i Lleida va caure en mans dels incontrolats, que la van convertir en allò que pomposament anomenaven Lleida la Roja”.

El Comitè Popular estava integrat solament per representacions igualitàries de les organitzacions sindicals i de les forces de tipus ideològic que les orientaven, concretament de la FAI, el PSUC i el POUM, amb exclusió de tot altre partit polític. Lorenzo Paramo, obrer ferroviari i líder de la CNT s’autoproclamà Alcalde de Lleida, desprès que el Comitè Popular s’apoderés de l’Ajuntament i desposseís de l’autoritat al legítim alcalde Antoni Vives.

Per posar ordre en tota aquella disbauxa, la Generalitat de Catalunya i per ordre del President Lluís Companys, envià a Josep Tarradellas amb només una quarantena de guàrdies d’assalt a intentar restablir la situació de legalitat institucional. Tarradellas arribà a Lleida i en un clima tens i dur, s’enfrontà obertament amb en Rodes, home que s’havia fet amb el Comissariat d’Ordre Públic, i digué ben clar que la Generalitat era el poder constituït que ell restablia en aquell moment. Desprès parlà per radio Lleida i adreçant-se als lleidatans els esperonà a seguir pel camí de l’acatament a ala Generalitat i a la República. La seva veu tornà la pau als esperits i feu el miracle de restablir de nou una confiança que s’havia perdut.

Al caure la tarda, anà a Joventut on fou rebut amb una ovació clamorosa, en una expressió de gratitud a qui, jugant-s’ho tot, tornà a Lleida pel camí de la legalitat. Poc després Francesc Viadiu fou nomenat Delegat d’Ordre Públic.

Joventut però, hagué de replantejar-se la seva actuació davant la nova situació creada per l’alçament militar i creà una Junta Rectora que tingué com a President Leopold Moran.

En els dies següents, Joventut organitzà les seves milícies i formà dues centúries que s’integraren a la columna Macià-Companys. Actuaren en el front d’Aragó i localitats com Alcañiz, Calanda i Montalban foren entre altres llocs, testimoni de la seva presència.

La vida política a Lleida, fou una lluita amb freqüents enfrontaments entre Joventut Republicana d’una banda, que volia actuar i viure dins la legalitat acatant les ordres que emanaven del govern legítim de la Generalitat de Catalunya i les forces obreristes d’una altra.

Aquests estat de malestar explotà seriosament la nit del 30 d’abril a l’1 de maig de 1937, quan dos militants de Joventut, Eustasi Flor i Marcel·lí Cid, foren assassinats a trets en la cruïlla del carrer Major amb el de Caldereries, tot sortint del Casal. Se sap que els autors foren un escamot de vigilància i que l’assassí fou Miquel Llop, l’únic a qui es pogué detenir. Mai es va saber però, si va actuar per si i irresponsablement o obeïa ordres de la CNT-FAI, a la qual pertanyia. Joventut rendí homenatge als seus dos militants assassinats i les seves despulles restaren al Casal fins al seu enterrament.

Dues corporacions municipals van ser constituïdes durant la guerra civil a Lleida, fetes sobre representacions quantitatives. El primer, el dia 23 d’octubre de 1936, nomenà Paer en Cap a Lorenzo Paramo i el segon, el 22 d’octubre de 1937, nomenà alcalde a Manuel Magro. En tots dos Joventut estava a l’oposició, i va votar en contra de tot el que podia oposar-se a les directrius de la Generalitat de Catalunya.

Tot això s’acabà l’abril de 1938, quan les tropes franquistes entraren a Lleida. La batalla de Lleida fou breu, però dura i la ciutat sofrí una vegada més els rigors de la guerra i la desfeta.

Començava per la gent de Joventut Republicana de Lleida, els anys d’una llarga dictadura.