1923 - 1930
El parèntesi de la dictadura de Primo de Ribera
El setembre de 1923, es produeix el cop d’estat de Primo de Ribera i la vida política del país entrà llavors per camins de dictadura. Els polítics foren silenciats i el mateix passà amb els partits.
Joventut Republicana no desaparegué ni fou clausurada. Seguí vivint, això si, res de política. En aquest període hi hagué manca de tasca política. El diari “El Ideal” tancarà ofegat per la censura a l’igual que la resta dels diaris a excepció de “El País” i “Diario de Lérida”, que es pleguen a la nova situació.
Passada l’estorada de la primera hora es produí tot seguit el fenomen de sempre: Quan no és pot fer política, es fa cultura i per mitjà d’ella es mantingué el foc sagrat. Van néixer llavors a Lleida fecundes realitats culturals com l’Ateneu Lleidatà i la revista “Vida Lleidatana” on col·laboren gent de Joventut, però no és una tasca pròpiament seva.
No serà fins el 1927, que el partit cercarà camins propis. Van néixer llavors el quinzenal “Lleida” i l’Agrupació Cultural Lleidatana de Joventut Republicana.
“Lleida” es va fer aprofitant una revista que ja sortia amb el mateix nom, a la qual es dotà de nova presentació i continguts i respirava nobles pensaments i bona cultura integral, fitant uns temps millors. En aquest inici d’etapa, el seu director fou Ramon Xuriguera i més tard el seu germà Baptista.
L’Associació Cultural Lleidatana de Joventut Republicana, fou presidida per Josep M. Morlans i representà la vida pública de l’entitat pairal Joventut Republicana, obligada al silenci polític. Incorporà a la vida de la ciutat una nova generació, el portantveu més caracteritzat de la qual fou Enric Crous.
Durant aquest període de dictadura, cal fer referència a un fet ocorregut l’11 de setembre de 1927. Un fet sonat; d’aquells que es recorden sempre més. Aquest dia, la gent de Lleida pogué contemplar com onejava sobre el Segre, a l’altura de la Paeria, una senyera estelada. Era un acte netament subversiu; penat per la llei. A més la gent es feia creus de com s’havia pogut fer. No és gens fàcil, certament, tirar una sirga de una vorera a l’altra del riu, perquè en el seu mig onegi una bandera. No ho és en circumstàncies normals. Molt menys havia d’ésser-ho en un treball de clandestinitat. La data era altament significativa. El fet tenia, doncs, una àmplia significació. Com s’ho feren? Fou una obra d’enginy i d’il·lusió que va fer possible l’entusiasme d’uns homes ardits. Dos homes de Joventut, Juli Barberà i Josep Sirvent, foren els qui idearen el sistema de la sirga i del seu desplaçament per creuar el riu, i els qui amb d’altra gent del partit i d’altres partits republicans, la dugueren a terme. Avui és una anècdota per a la història d’aquell temps. Una anècdota curulla de significat pel que suposa d’entusiasme, lliurament i fidelitat a uns ideals.
