1908 - 1912

Joventut troba la maduresa.

Es van haver de guarir les ferides de l’escissió, de la qual Joventut es va ressentir durant un temps. Més, per contra, aquest fet, que sens dubte debilità les forces republicanes, enfortí Solidaritat Catalana, la qual va rebre ara la plena dedicació i ajut dels nacionalistes, lliures dels entrebancs que fins ara havien patit.

Fruit d’aquesta situació, la direcció de Solidaritat Catalana fou assumida a les terres de ponent per Joventut Republicana i no pas per la Lliga Regionalista com a la resta de Catalunya. I així en ple debilitament de Solidaritat, quan les municipals del març de 1909 representen a Barcelona el certificat de la seva defunció, a Lleida, Solidaritat torna a triomfar plenament. La desfeta de Solidaritat no es farà a casa nostra fins als fets de la Setmana Tràgica.

La Setmana Tràgica, al juliol de 1909, suposà a Lleida, la recuperació de la iniciativa per part dels partits conservador i liberal. Però Joventut no va abandonar la lluita política, però canvià els plantejaments. Es replega sobre si mateixa i l’actuació política no seria el mòbil determinant, treballant per enfortir-se internament i iniciant una acció divulgadora de l’ideari del nacionalisme català organitzant trobades i conferències, sempre amb el mateix tema: Catalunya.

Tot això va fer canviar la forma d’actuar de Joventut Republicana de Lleida. Si fins ara havia recolzat al partit, a partir d’aquell moment la pròpia entitat es converteix en partit i s’erigeix en portantveu únic de tota la política nacionalista-republicana que es fa a les terres de ponent. Per això, en estudiar el nacionalisme republicà a Lleida cal estudiar Joventut i no pas l’UFNR, ni el Bloc Autonomista, ni el Partit Republicà Català, ni Esquerra republicana de Catalunya, perquè aquests, a Lleida, foren sempre Joventut i res més que Joventut.

A l’abril de 1910, una part de Solidaritat, es reagrupà amb altres forces polítiques i fundà la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Joventut li donà suport, però aquesta agrupació política tindria una curta durada, només fins al 1914.