1907 - 1908

Joventut, bressol del nacionalisme republicà a les terres de Lleida.

Quan tot Catalunya vibrava amb Solidaritat Catalana, a Lleida encara no hi havia res fet. A Barcelona i Girona ja havia obtingut èxits electorals i l’ambient era tan fort que fins i tot els cacics o l’havien ajudada o no l’havien combatut obertament. A Lleida però, els cacics lluitaren i fou l’única província catalana on encara hi hagué “cartipàs” governamental.

Fou llavors quan Salmerón s’uní a Solidaritat Catalana. Joventut s’hi afegí també i fou llavors quan va arribar realment Solidaritat a Lleida. Es va preparar aleshores la campanya electoral i la candidatura de Solidaritat, conegué un triomf avassallador. Nicolau Salmerón va dir sentir-se meravellat de com Lleida, la ventafocs pobra de Catalunya, amb dues o tres setmanes s’havia espolsat de sobre, un fort caciquisme de molts anys.

I no obstant, Solidaritat fou la causa de greus enfrontaments dins de Joventut i fins i tot del seu trencament. Les tensions van acabar amb una moció de censura contra la Junta que ara presidia Humbert Torres, per haver organitzat audicions de sardanes i redactat en català el reglament de la biblioteca. No era evidentment aquests fets els que es jutjaven si no la política catalanista que poc a poc s’anava desenvolupant. La votació era d’un resultat trascendental: el qui perdés hauria d’abandonar Joventut. Va perdre la branca radical encapçalada per Manuel Soldevila.

Joventut va triar pel nacionalisme català. I aquesta decisió fou tan important en la història del partit, que no dubten a dir que començà aleshores la veritable història de Joventut Republicana de Lleida.