1901-1906

Anys de naixença i reorganització de les forces republicanes

Joventut es constituiria en aquests anys en la llar de tot el republicanisme lleidatà. Hom hi cabia, i hom s’hi va encabir, però no era encara un partit polític. Això vindria més endavant. Ara donava suport al Partit Republicà Unionista, el líder del qual era Manuel Perenya i desprès a la Unió Republicana de Salmerón. I aconsegui allò que poc temps abans semblava impossible, redreçar el republicanisme a Lleida.

I la gran conseqüència que es derivà d’aquest redreçament és l’entrada dels republicans en el joc polític. Una entrada amb força aclaparadora, que suposaria una total alteració en el joc de les forces polítiques lleidatanes i l’acabament del torn entre liberals i conservadors, per substituir-lo per un de nou entre monàrquics i republicans. Un veritable daltabaix.

El 26 d’abril de 1903 es van celebrar amb eleccions parlamentàries, on es preveia una lluita entre els partits de sempre, però la Unió Republicana va guanyar clarament les eleccions i Manuel Perenya sortí elegit.

El 8 de novembre de 1903, en les eleccions municipals, Joventut assoleix un nou triomf. El periòdic “El Pallaresa” es feia ressò fent esment que tots els candidats republicans que es presentaven obtingueren la designació, deixant pels monàrquics només els llocs de les minories. Els primers paers de Joventut foren Manuel Soldevila, Macià Torres, Josep M. Vicens, Pere Rostes, Antoni Herrera, Josep Samitier, Francesc Cañadell i Antoni Castelló.

L’any 1905 va tornar a ser un any electoral. A les eleccions parlamentàries, els republicans presenten llistes a més de Lleida, pel districte de les Borges Blanques, però no aconseguiran guanyar en cap dels dos districtes. A les municipals, Joventut torna a guanyar però no amb la contundència de les anteriors eleccions. Humbert Torres i Frederic Godàs obtenen per primera vegada la nominació de paers.

Dos seran els motius d’aquesta ensopegada. El primer és que les forces rivals de Joventut s’han unit en una sola candidatura, amb el naixement de “Coalición Monàrquica”. La segona, esdevé dins de la pròpia Joventut Republicana, que ha iniciat un caminar del republicanisme lleidatà cap al nacionalisme català que l’ala radical no veu amb bons ulls.

Els orígens d’aquest caminar cap al nacionalisme, ve protagonitzat quan Humbert Torres, Alfred Perenya i Pere Mias tornen a Lleida un cop acabats els seus estudis universitaris a Barcelona. Allí fundaren l’Associació Escolar Republicana, de la qual fou l’anima Francesc Layret i en la que es formà també Lluís Companys. Tornen doncs a Lleida amb unes conviccions profundes, en que republicanisme i nacionalisme han d’anar junts i incorporaran aquestes conviccions en el si de Joventut.

Es aleshores quan és manifesten dins de Joventut Republicana de Lleida, dues tendències, la dels qui volen reconduir el republicanisme cap al catalanisme i els que pensen que república i autonomia són incompatibles. Tots dos grups van conviure a Joventut, no sense tensions, però si sense enfrontaments, però el naixement de Solidaritat Catalana hauria de fer decidir el camí a seguir. Un camí que Joventut Republicana no abandonaria mai més.